dimarts, 23 d’abril del 2013
dimecres, 6 de març del 2013
diumenge, 20 de gener del 2013
diumenge, 9 de desembre del 2012
dimecres, 5 de desembre del 2012
dissabte, 6 d’octubre del 2012
divendres, 5 d’octubre del 2012
dilluns, 25 d’octubre del 2010
9 Espanya: població i sistemes urbans (definicions)
Índex d’envelliment: És el quocient entre la població de 65 i més anys que hi ha registrada en el padró continu d'habitants del municipi i la població entre 0 i 14 anys que hi ha registrada en el padró continu d'habitants del municipi.
Segregació espacial: separació residencial d’un grup dins d’una població major per la seva capacitat adquisitiva o per raons culturals i ètniques.
Urbanització difusa: Creixement i desenvolupament de conjunts urbans de manera poc controlada, normalment de baixa densitat en àrees anteriorment rurals i a certa distància d'urbanitzacions i estructures existents.
Residència secundària: fenomen que incrementa el consum del sòl per a usos urbans mitjançant urbanitzacions destinades al camp turístic.
8 (2) L'activitat econòmica d'Espanya (definicions)
Paisatge: qualsevol àrea que inclou tant els trets naturals com els modelats per l'home i que tenen un reflex visual en l'espai.
Recurs natural: són les matèries que s'extreuen de la terra i serveixen per satisfer les necessitats humanes, per contribuir el seu benestar i desenvolupament de manera directa (matèries primeres, minerals, aliments) o indirecta (serveis ecològics indispensables per a la continuïtat de la vida en el planeta).
Conca hidrogràfica: és una zona més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que envolten. De vegades, es forma com a resultat de l'acció erosiva d'un riu i els seus afluents. Altres vegades, pot ser la conseqüència de l'enfonsament d'una falla.
Aqüífer: és una font subterrània, sigui una formació tipus cova o capes de materials permeables, que tenen la capacitat de que l'aigua no es retingui i inundar d'aigua en el seu interior.
8 L'activitat econòmica d'Espanya (definicions)
Recurs natural: aquell bé material i servei que proporciona la naturalesa sense alteració per part de l’ésser humà; val per a les societats humanes per contribuir al seu benestar i desenvolupament de manera directa o indirecta.
Risc antròpic: risc provocat per l’acció de l’ésser humà sobre la naturalesa, com la contaminació ocasionada a l’aigua, aire, sòl, sobreexplotació de recursos, desforestació, incendis, entre d’altres.
Fonts d’energia: recursos materials i fenòmens naturals utilitzats per extreure energia útil per a les activitats humanes. Des de molt antic s’han anat descobrint i utilitzant fonts d’energia molt diverses, que han anat varant en funció del desenvolupament tecnològic al què s’ha arribat en cada època històrica.
Oleoducte: canonada i instal·lacions connexes utilitzada per al transport de petroli, els seus derivats i biobutanol, a grans distàncies. L'excepció és el gas natural, també derivat del petroli, les canonades pel transport del qual, es denominen gasoductes, per estar en estat gasós a temperatura ambient.
Protocol de Kyoto: conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic, auspiciat per l'(ONU) dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea, que té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8 % per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com es el cas de la Xina, l'Índia, o el Brasil, per citar-ne els més contaminants.
Conreu ecològic: cultiu d’ una explotació agrícola autònoma basada en l’ utilització òptima dels recursos naturals, sense emplear productes químics de síntesis, o organismes genèticament modificats, aconseguint d’aquesta forma obtenen aliments orgànics a la vegada que es conserva la fertilitat de la terra i es respecta el medi ambient. Tot això de manera sostenible i equilibrada.
Bosc perenne: bosc que està format per arbres de fulla perenne com el pi i l’alzina, sobretot l’alzina surera. Tot i així, en les zones del bosc més humides i fresques hi ha alguns arbres de fulla caduca, dels quals els més destacats són l’avellaner i el roure.
7 Espanya: Medi Ambient, paisatge i recursos (definicions)
Regió biogeogràfica: és l'àrea de distribució d'una espècie, subespècie o un altre taxó, és l'espai geogràfic sobre el qual es distribueix. L'especialitat que dins de la biogeografia, s'ocupa de les àrees concretes dels taxons es diu corologia.
Aqüífer: és una font subterrània, sigui una formació tipus cova o capes de materials permeables, que tenen la capacitat de que l'aigua no es retingui i inundar d'aigua en el seu interior.
Escorrentia: és la làmina d'aigua que es produeix per sobre el sòl després de la seva precipitació. Són un agent geològic que té una gran capacitat erosiva i de modelar en zones de clima sec i pluges torrencials.
Insolació: és la quantitat d'energia solar rebuda per una superfície. La radiació solar se sol expressar en kilowatts hora per metre quadrat per dia (kW•h/m2/day) o en watts per metre quadrat (W/m2).
Conca hidrogràfica: en geografia, una conca és una zona més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que envolten. De vegades, es forma com a resultat de l'acció erosiva d'un riu i els seus afluents. Altres vegades, pot ser la conseqüència de l'enfonsament d'una falla.
Efecte hivernacle: és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta.
Desertització: és el procés natural de formació de deserts no s'ha de confondre amb desertificació que és el procés de formació de deserts induït per l'home. La desertització és doncs el procés evolutiu natural d'una regió cap unes condicions morfològiques, climàtiques i mediambientals que es coneixen amb el nom de desert per la seva aridesa.
Bosc perenne: bosc format per arbres o plantes que viuen tres o més anys. En general són perennes els arbres, arbusts i algunes mates. Algunes plantes perennes perden la part "epigea" (part aèria) durant el període desfavorable de l'any i es mantenen vives de forma subterrània, aquestes plantes reben el nom de vivaces. En els caducifolis es perden les fulles però romanen les gemmes.
6 (2) Catalunya: Població i sistema Urbà (definicions)
- Control de natalitat
- Índex d’envelliment
- Poblament
- Densitat de població
- Poblament rural concentrat
Poblament rural dispers: s’esdevé quan la població viu en cases aïllades o en diversos nuclis molt petits escampats pel terreny.
Àrea urbana: és l'espai que forma el nucli de la ciutat i és on es concentra la major part de la població.
Espai rururbà: és aquell espai que originàriament era rural però que es dedica a usos que abans eren més propis de zones industrials o urbanes. Parlem d'aquelles zones que són espais no urbans però en les quals, al costat de camps de conreu, hi ha magatzems agrícoles, autopistes, camps fotovoltaics, estacions depuradores d'aigües residuals, línies d'alta tensió o instal·lacions esportives.
Àrea suburbana: en aquestes àrees, els elements i modes de vida urbans predominen clarament sobre els rurals, i hi són característics els grans conjunts de cases adossades o unifamiliars en urbanitzacions.
Àrea periurbana: es caracteritzen per concentrar grans serveis (centres comercials, centres lúdics, estadis, etc.) i infraestructures (centres de mercaderies, autopistes, etc.) que són utilitzats pels habitants de l'àrea urbana.
Àrea metropolitana: el concepte d'àrea metropolitana o zona metropolitana, també anomenada àrea urbana o aglomeració urbana, es refereix a la regió urbana que envolta una ciutat principal i diverses ciutats satèl·lits.
Conurbació: continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes, i que arriba fins a fer desaparèixer l'espai rural intersticial. Les conurbacions són característiques de les regions urbanes i de les metròpolis. És sempre un fenomen negatiu per a la correcta estructura social i física de la ciutat contra el qual el planificador urbà ha de proposar mesures estructurants.
Megalòpolis: és una àrea metropolitana molt extensa o una llarga cadena de àrees metropolitanes gairebé contínues.
Corona metropolitana: anell que envolta l'àrea metropolitana i que inclou un seguit de capitals comarcals i altres ciutats generalment força industrialitzades.
Centre comarcal: són ciutats que exerceixen de centres de serveis per al territori de la seva comarca i sovint estan relacionades molt directament amb els centres supracomarcals corresponents.
Centre subcomarcal: són poblacions que es poden distingir en algunes comarques, tot i no ser centres comarcals, exerceixen un rol de certa centralitat pel que fa a les poblacions que l'envolten.
Sòl urbà: hi pertanyen els terrenys que, després d'haver estat sotmesos al procés d'integració en el teixit urbà, tenen tots els serveis urbanístics considerats bàsics per la mateixa llei: xarxa viària, xarxa d'abastament d'aigua i sanejament i xarxa de subministrament d'energia elèctrica.
Sòl urbanitzable: està constituït pels terrenys que els plans d'ordenació urbanística municipals consideren necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l'activitat econòmica.
Sòl no urbanitzable: és aquell sòl que té per llei un règim especial de protecció que promou la protecció de valors naturals, agraris, paisatgístics, de qualitat de vida, etc.
Agents urbans: conjunt de factors que construeixen l’espai urbà segons diferents estratègies, valors i interessos. Sovint es manifesten de manera divergent i contradictòria. Es poden dividir en dos grans grups, els públics i els privats. Estan sotmesos al Pla d’ Ordenació Urbana i als Plans de Reforma Interior (PERI).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)