- Control de natalitat
- Índex d’envelliment
- Poblament
- Densitat de població
- Poblament rural concentrat
Poblament rural dispers: s’esdevé quan la població viu en cases aïllades o en diversos nuclis molt petits escampats pel terreny.
Àrea urbana: és l'espai que forma el nucli de la ciutat i és on es concentra la major part de la població.
Espai rururbà: és aquell espai que originàriament era rural però que es dedica a usos que abans eren més propis de zones industrials o urbanes. Parlem d'aquelles zones que són espais no urbans però en les quals, al costat de camps de conreu, hi ha magatzems agrícoles, autopistes, camps fotovoltaics, estacions depuradores d'aigües residuals, línies d'alta tensió o instal·lacions esportives.
Àrea suburbana: en aquestes àrees, els elements i modes de vida urbans predominen clarament sobre els rurals, i hi són característics els grans conjunts de cases adossades o unifamiliars en urbanitzacions.
Àrea periurbana: es caracteritzen per concentrar grans serveis (centres comercials, centres lúdics, estadis, etc.) i infraestructures (centres de mercaderies, autopistes, etc.) que són utilitzats pels habitants de l'àrea urbana.
Àrea metropolitana: el concepte d'àrea metropolitana o zona metropolitana, també anomenada àrea urbana o aglomeració urbana, es refereix a la regió urbana que envolta una ciutat principal i diverses ciutats satèl·lits.
Conurbació: continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes, i que arriba fins a fer desaparèixer l'espai rural intersticial. Les conurbacions són característiques de les regions urbanes i de les metròpolis. És sempre un fenomen negatiu per a la correcta estructura social i física de la ciutat contra el qual el planificador urbà ha de proposar mesures estructurants.
Megalòpolis: és una àrea metropolitana molt extensa o una llarga cadena de àrees metropolitanes gairebé contínues.
Corona metropolitana: anell que envolta l'àrea metropolitana i que inclou un seguit de capitals comarcals i altres ciutats generalment força industrialitzades.
Centre comarcal: són ciutats que exerceixen de centres de serveis per al territori de la seva comarca i sovint estan relacionades molt directament amb els centres supracomarcals corresponents.
Centre subcomarcal: són poblacions que es poden distingir en algunes comarques, tot i no ser centres comarcals, exerceixen un rol de certa centralitat pel que fa a les poblacions que l'envolten.
Sòl urbà: hi pertanyen els terrenys que, després d'haver estat sotmesos al procés d'integració en el teixit urbà, tenen tots els serveis urbanístics considerats bàsics per la mateixa llei: xarxa viària, xarxa d'abastament d'aigua i sanejament i xarxa de subministrament d'energia elèctrica.
Sòl urbanitzable: està constituït pels terrenys que els plans d'ordenació urbanística municipals consideren necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l'activitat econòmica.
Sòl no urbanitzable: és aquell sòl que té per llei un règim especial de protecció que promou la protecció de valors naturals, agraris, paisatgístics, de qualitat de vida, etc.
Agents urbans: conjunt de factors que construeixen l’espai urbà segons diferents estratègies, valors i interessos. Sovint es manifesten de manera divergent i contradictòria. Es poden dividir en dos grans grups, els públics i els privats. Estan sotmesos al Pla d’ Ordenació Urbana i als Plans de Reforma Interior (PERI).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada