Sector primari: es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris; és a dir, en la matèria primera per a altres indústries (sector secundari). Les activitats del sector primari són l'agricultura, la caça, la pesca, la silvicultura, la ramaderia i la mineria. Les indústries manufactureres que agrupen, empaquen, purifiquen o processen la primera matèria a prop dels productors primaris es consideren part d'aquest sector, especialment si la primera matèria necessita d'aquest procés per a vendre's o transportar-se a les indústries que en faran ús.
Sector secundari: d'una economia es refereix als sectors econòmics que creen productes finals: la indústria i la construcció. Aquest sector fa ús de la producció del sector primari per manufacturar productes finals o productes que poden ser utilitzats per altres negocis, per l'exportació o per vendre als consumidors finals. Aquest sector sovint es divideix en indústria lleugera i indústria pesada.
Sector terciari: és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura). Els serveis es defineixen en la literatura econòmica tradicional com a "béns intangibles". El sector terciari inclou l'oferiment de serveis ja sigui a altres negocis i indústries o als consumidors finals. Aquest sector inclou les activitats de transports, distribució i venda dels béns d'un productor al consumidor, com és el cas de les vendes minoristes i majoristes. També inclou serveis personalitzats com ara l'entreteniment, restaurants, educació, bancs, turisme, el serveis de sanitat, les franquícies, els mitjans de comunicació i les companyies d'assegurances.
Fons estructurals de la Unió Europea: són els instruments financers de la política regional de la Unió Europea. Estan dedicats a ajudar les regions més pobres d'Europa i a integrar les infraestructures europees, especialment en l'àmbit del transport. Ténen tres objectius:
§ 1 promoure el desenvolupamet i ajustament estructural de regions endarrerides;
§ 2 ajudar amb la conversió econòmica i social de zones amb dificultats estructurals;
§ 3 promoure l'adaptació i modernització de les polítiques i sistemes d'educació, formació i treball.
Hi ha quatre fons principals per atènyer aquests objectius:
Fons de Cohesió: un instrument financer que contribueix a l’enfortiment de la cohesió econòmica i social del territori comunitari en el marc de l’evolució cap a la unió econòmica i monetària, mitjançant el finançament de projectes, fases de projectes i grups de projectes vinculats a una estratègia coherent d’inversió pública en els sectors de les infrastructures de transport transeuropees i de medi ambient.
El Fons de Cohesió no és un Fons Estructural. A diferència dels Fons Estructurals que persegueixen objectius regionals i socials, el Fons de Cohesió pretén contribuir a la cohesió dels Estats membres, enfortint les economies menys pròsperes de la UE per aconseguir un creixement més equilibrat.
El Fons de Cohesió pot finançar dos tipus de projectes:
1 - Projectes mediambientals
Projectes relacionats amb la gestió i el tractament de residus urbans inclosos en els Plans regionals de residus. Aquests projectes seran considerats amb prioritat màxima segons el que disposa el Pla Nacional de Residus Sòlids Urbans.
Projectes de sanejament i depuració inclosos en el Pla Regional de Sanejament i Depuració.
Projectes de dotación i millota de subministrament d’aigua a poblacions que estiguin incloses en els Plans Hidrològics de Conca
Excepcionalment, d’altres municipis que tinguin cobertes les seves necessitats en els plans anteriors, i que puguin presentar proyectes d’interès medioambiental sempre que tinguin un cost superior als 10.000.000 Euros
2 - Projectes d’interès en matèria d'infrastructures de transport, exclusivament els que s’inscriguin en la posta en marxa de xarxes transeuropees prioritàries identificades per la Comunitat
PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT: les competències que puguin anar assumint les administracions més properes als ciutadans, no ho seran per les administracions superiors o més allunyades.
Aquest principi, fa possible la convivència un corrent de regionalització del poder junt al d’europeització
Regió: s'ha adoptat com a delimitació geogràfica que pot variar en extensió des de la mida continental (regions biològiques, climàtiques) fins a la mida local (regions geològiques, comarques naturals). Però les regions més estudiades, en la geografia regional, són de mida intermèdia: regions naturals, regions geogràfiques.Una regió és un territori que pot ser definit per diferents característiques geogràfiques físiques (clima, topografia), humanes (economia, història) o funcionals (demografia, administració).
Emigració: és marxar del lloc d'origen a un altre, a escala nacional o internacional, per tal de fixar-hi la seva residència.
Les raons que empenyen a les persones a emigrar dels seus països acostumen a ser complexes i diverses i es distingeixen de les causes immediates que precipiten la decisió de deixar el país. Actualment, els països que registren més emigració acostumen a ser els pertanyents al denominat Tercer Món. Alguns d'ells reben una font d'ingressos important de les remesses que envien els emigrats als seus familiars.
Immigració: és l'entrada a un país o regió per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat oregió. Representa una de les dos opcions o alternatives del terme migració, que és aplicat a els moviments de persones d'un lloc a altres i aquests desplaçaments comporten un canvi de residència ja sigui temporal o definitiu. Les dues opcions dels moviments migratoris són: emigració, que és la sortida de persones d'un país, regió o lloc determinats per dirigir-se a altres diferents i immigració, que és l'entrada a un país, regió o lloc determinats procedents d'altres parts, de forma que una emigració comporta una posterior immigració al país o lloc d'arribada
Així resulta vàlid estudiar la immigració des del punt de vista del país d'acollida o més bé d'entrada, puix que la situació és molt diferent i fins i tot a vegades oposada a la del país o lloc d'emigració. Un dels problemes que planteja la immigració és la quasi sempre inevitable diferenciació cultural, econòmica i social existent entre les poblacions immigrades i les del país de recepció, i fins i tot entre els mateixos immigrants quan procedeixen de països de diferents continents.La immigració és l'entrada a un país o regió per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat oregió. Representa una de les dos opcions o alternatives del terme migració, que és aplicat a els moviments de persones d'un lloc a altres i aquests desplaçaments comporten un canvi de residència ja sigui temporal o definitiu. Les dues opcions dels moviments migratoris són: emigració, que és la sortida de persones d'un país, regió o lloc determinats per dirigir-se a altres diferents i immigració, que és l'entrada a un país, regió o lloc determinats procedents d'altres parts, de forma que una emigració significarà una immigració al país d'arribada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada