8 L'activitat econòmica d'Espanya (definicions)

Paisatge: porció d'espai caracteritzada per un tipus de combinació dinàmica, i per tant inestable, d'elements geogràfics diferenciats (abiòtics, biòtics i antròpics).

Recurs natural: aquell bé material i servei que proporciona la naturalesa sense alteració per part de l’ésser humà; val per a les societats humanes per contribuir al seu benestar i desenvolupament de manera directa o indirecta.

Risc antròpic: risc provocat per l’acció de l’ésser humà sobre la naturalesa, com la contaminació ocasionada a l’aigua, aire, sòl, sobreexplotació de recursos, desforestació, incendis, entre d’altres.

Fonts d’energia: recursos materials i fenòmens naturals utilitzats per extreure energia útil per a les activitats humanes. Des de molt antic s’han anat descobrint i utilitzant fonts d’energia molt diverses, que han anat varant en funció del desenvolupament tecnològic al què s’ha arribat en cada època històrica.

Oleoducte: canonada i instal·lacions connexes utilitzada per al transport de petroli, els seus derivats i biobutanol, a grans distàncies. L'excepció és el gas natural, també derivat del petroli, les canonades pel transport del qual, es denominen gasoductes, per estar en estat gasós a temperatura ambient.

Protocol de Kyoto: conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic, auspiciat per l'(ONU) dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea, que té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8 % per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com es el cas de la Xina, l'Índia, o el Brasil, per citar-ne els més contaminants.

Conreu ecològic: cultiu  d’ una explotació agrícola autònoma basada en l’ utilització òptima dels recursos naturals, sense emplear productes químics de síntesis, o organismes genèticament modificats, aconseguint d’aquesta forma obtenen aliments orgànics a la vegada que es conserva la fertilitat de la terra i es respecta el medi ambient. Tot això de manera sostenible i equilibrada.

Bosc perenne: bosc que està format per arbres de fulla perenne com el pi i l’alzina, sobretot l’alzina surera. Tot i així, en les zones del bosc més humides i fresques hi ha alguns arbres de fulla caduca, dels quals els més destacats són l’avellaner i el roure.