dilluns, 25 d’octubre del 2010

9 Espanya: població i sistemes urbans (definicions)


Índex d’envelliment: És el quocient entre la població de 65 i més anys que hi ha registrada en el padró continu d'habitants del municipi i la població entre 0 i 14 anys que hi ha registrada en el padró continu d'habitants del municipi.

Segregació espacial: separació residencial d’un grup dins d’una població major per la seva capacitat adquisitiva o per raons culturals i ètniques.

Urbanització difusa: Creixement i desenvolupament de conjunts urbans de manera poc controlada, normalment de baixa densitat en àrees anteriorment rurals i a certa distància d'urbanitzacions i estructures existents.

Residència secundària: fenomen que incrementa el consum del sòl per a usos urbans mitjançant urbanitzacions destinades al camp turístic.

8 (2) L'activitat econòmica d'Espanya (definicions)


Paisatge: qualsevol àrea que inclou tant els trets naturals com els modelats per l'home i que tenen un reflex visual en l'espai. 

Recurs natural: són les matèries que s'extreuen de la terra i serveixen per satisfer les necessitats humanes, per contribuir el seu benestar i desenvolupament de manera directa (matèries primeres, minerals, aliments) o indirecta (serveis ecològics indispensables per a la continuïtat de la vida en el planeta).

Conca hidrogràfica: és una zona més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que envolten. De vegades, es forma com a resultat de l'acció erosiva d'un riu i els seus afluents. Altres vegades, pot ser la conseqüència de l'enfonsament d'una falla.

Aqüífer: és una font subterrània, sigui una formació tipus cova o capes de materials permeables, que tenen la capacitat de que l'aigua no es retingui i inundar d'aigua en el seu interior.

8 L'activitat econòmica d'Espanya (definicions)


Paisatgeporció d'espai caracteritzada per un tipus de combinació dinàmica, i per tant inestable, d'elements geogràfics diferenciats (abiòtics, biòtics i antròpics).


Recurs natural: aquell bé material i servei que proporciona la naturalesa sense alteració per part de l’ésser humà; val per a les societats humanes per contribuir al seu benestar i desenvolupament de manera directa o indirecta.

Risc antròpic: risc provocat per l’acció de l’ésser humà sobre la naturalesa, com la contaminació ocasionada a l’aigua, aire, sòl, sobreexplotació de recursos, desforestació, incendis, entre d’altres.

Fonts d’energia: recursos materials i fenòmens naturals utilitzats per extreure energia útil per a les activitats humanes. Des de molt antic s’han anat descobrint i utilitzant fonts d’energia molt diverses, que han anat varant en funció del desenvolupament tecnològic al què s’ha arribat en cada època històrica.

Oleoducte: canonada i instal·lacions connexes utilitzada per al transport de petroli, els seus derivats i biobutanol, a grans distàncies. L'excepció és el gas natural, també derivat del petroli, les canonades pel transport del qual, es denominen gasoductes, per estar en estat gasós a temperatura ambient.

Protocol de Kyoto: conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic, auspiciat per l'(ONU) dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea, que té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8 % per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com es el cas de la Xina, l'Índia, o el Brasil, per citar-ne els més contaminants.

Conreu ecològic: cultiu  d’ una explotació agrícola autònoma basada en l’ utilització òptima dels recursos naturals, sense emplear productes químics de síntesis, o organismes genèticament modificats, aconseguint d’aquesta forma obtenen aliments orgànics a la vegada que es conserva la fertilitat de la terra i es respecta el medi ambient. Tot això de manera sostenible i equilibrada.

Bosc perenne: bosc que està format per arbres de fulla perenne com el pi i l’alzina, sobretot l’alzina surera. Tot i així, en les zones del bosc més humides i fresques hi ha alguns arbres de fulla caduca, dels quals els més destacats són l’avellaner i el roure.

7 Espanya: Medi Ambient, paisatge i recursos (definicions)


Regió biogeogràfica: és l'àrea de distribució d'una espècie, subespècie o un altre taxó, és l'espai geogràfic sobre el qual es distribueix. L'especialitat que dins de la biogeografia, s'ocupa de les àrees concretes dels taxons es diu corologia.

Aqüífer: és una font subterrània, sigui una formació tipus cova o capes de materials permeables, que tenen la capacitat de que l'aigua no es retingui i inundar d'aigua en el seu interior.

Escorrentia: és la làmina d'aigua que es produeix per sobre el sòl després de la seva precipitació. Són un agent geològic que té una gran capacitat erosiva i de modelar en zones de clima sec i pluges torrencials.

Insolació: és la quantitat d'energia solar rebuda per una superfície. La radiació solar se sol expressar en kilowatts hora per metre quadrat per dia (kW•h/m2/day) o en watts per metre quadrat (W/m2).

Conca hidrogràfica: en geografia, una conca és una zona més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que envolten. De vegades, es forma com a resultat de l'acció erosiva d'un riu i els seus afluents. Altres vegades, pot ser la conseqüència de l'enfonsament d'una falla.

Efecte hivernacle: és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta.

Desertització: és el procés natural de formació de deserts no s'ha de confondre amb desertificació que és el procés de formació de deserts induït per l'home. La desertització és doncs el procés evolutiu natural d'una regió cap unes condicions morfològiques, climàtiques i mediambientals que es coneixen amb el nom de desert per la seva aridesa.

Bosc perenne: bosc format per arbres o plantes que viuen tres o més anys. En general són perennes els arbres, arbusts i algunes mates. Algunes plantes perennes perden la part "epigea" (part aèria) durant el període desfavorable de l'any i es mantenen vives de forma subterrània, aquestes plantes reben el nom de vivaces. En els caducifolis es perden les fulles però romanen les gemmes.


6 (2) Catalunya: Població i sistema Urbà (definicions)

-       Control de natalitat                                                                    
-        Índex d’envelliment
-        Poblament
-        Densitat de població                                                                   
-        Poblament rural concentrat                 


Poblament rural dispers: s’esdevé quan la població viu en cases aïllades o en diversos nuclis molt petits escampats pel terreny.

Àrea urbana: és l'espai que forma el nucli de la ciutat i és on es concentra la major part de la població.

Espai rururbà: és aquell espai que originàriament era rural però que es dedica a usos que abans eren més propis de zones industrials o urbanes. Parlem d'aquelles zones que són espais no urbans però en les quals, al costat de camps de conreu, hi ha magatzems agrícoles, autopistes, camps fotovoltaics, estacions depuradores d'aigües residuals, línies d'alta tensió o instal·lacions esportives.

Àrea suburbana: en aquestes àrees, els elements i modes de vida urbans predominen clarament sobre els rurals, i hi són característics els grans conjunts de cases adossades o unifamiliars en urbanitzacions.

Àrea periurbana: es caracteritzen per concentrar grans serveis (centres comercials, centres lúdics, estadis, etc.) i infraestructures (centres de mercaderies, autopistes, etc.) que són utilitzats pels habitants de l'àrea urbana.

Àrea metropolitana: el concepte d'àrea metropolitana o zona metropolitana, també anomenada àrea urbana o aglomeració urbana, es refereix a la regió urbana que envolta una ciutat principal i diverses ciutats satèl·lits.

Conurbació: continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes, i que arriba fins a fer desaparèixer l'espai rural intersticial. Les conurbacions són característiques de les regions urbanes i de les metròpolis. És sempre un fenomen negatiu per a la correcta estructura social i física de la ciutat contra el qual el planificador urbà ha de proposar mesures estructurants.

Megalòpolis: és una àrea metropolitana molt extensa o una llarga cadena de àrees metropolitanes gairebé contínues.

Corona metropolitana: anell que envolta l'àrea metropolitana i que inclou un seguit de capitals comarcals i altres ciutats generalment força industrialitzades.

Centre comarcal: són ciutats que exerceixen de centres de serveis per al territori de la seva comarca i sovint estan relacionades molt directament amb els centres supracomarcals corresponents.

Centre subcomarcal: són poblacions que es poden distingir en algunes comarques, tot i no ser centres comarcals, exerceixen un rol de certa centralitat pel que fa a les poblacions que l'envolten.

Sòl urbà: hi pertanyen els terrenys que, després d'haver estat sotmesos al procés d'integració en el teixit urbà, tenen tots els serveis urbanístics considerats bàsics per la mateixa llei: xarxa viària, xarxa d'abastament d'aigua i sanejament i xarxa de subministrament d'energia elèctrica.

Sòl urbanitzable: està constituït pels terrenys que els plans d'ordenació urbanística municipals consideren necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l'activitat econòmica.

Sòl no urbanitzable: és aquell sòl que té per llei un règim especial de protecció que promou la protecció de valors naturals, agraris, paisatgístics, de qualitat de vida, etc.

Agents urbans: conjunt de factors que construeixen l’espai urbà segons diferents estratègies, valors i interessos. Sovint es manifesten de manera divergent i contradictòria. Es poden dividir en dos grans grups, els públics i els privats. Estan sotmesos al Pla d’ Ordenació Urbana i als Plans de Reforma Interior (PERI).


6 Catalunya: Població i sistema Urbà (definicions)


-        Dinàmica d’una població                                                                   
-        Creixement Vegetatiu / Taxa de creixement vegetatiu
-        Taxa d’envelliment
-        Fecunditat



Plataforma logística:
Una plataforma logística és el local on es concentra tot el que diu respecte a l'eficàcia logística, és a dir, l'àrea de la gestió responsable per proveir recursos, equipaments i informacions per a l'execució de totes les activitats d'una empresa. Posseeix zones d'iniciatives logístics i infraestructures de transport, que tenen per objectiu millorar la competència entre empreses, desenvolupant més l'economia, contribuint així per crear més llocs de treball. Aquestes activitats logístiques visen subministrar mitjans per a les instal·lacions s’estructuren de manera a assolir els objectius del client (industrial o distribuïdor). Per això és necessari formar-se un grup de clients vist que  l'estructura feta servir en el transport marca l'espai.

Estructura de la població:
la proporció, dins el conjunt de tots els individus que formen la població, de cada un dels sexes i de cada una de les edats. D'aquesta manera coneixem el nombre de mascles per famella o el de joves per adult i, per tant, la regeneració natural de la població.

Creixement migratori:
Diferència entre la immigració (altes en el padró municipal d'habitants) i l'emigració registrada (baixes en el padró municipal d'habitants) en un període definit. El creixement migratori és positiu si la immigració supera la emigració i negatiu si l'emigració és més elevada que la immigració.

Esperança de vida:
L'esperança de vida és el terme mitjà d'anys que un home o una dona d'un país determinat que neixen el mateix any, viuran si la mortalitat es manté fixa per a cada grup d'edat en el futur. L'esperança de vida és un mesurament de la qualitat de vida d'un país, i és un resum de la mortalitat de cada grup d'edat. És utilitzat com a indicador del potencial de la taxa de rendiment del capital humà, i altres mesuraments de les ciències actuarials.
Cal esmentar que aquesta estadística és un terme mitjà, i no representa que cap persona no viurà més anys (o menys) dels que indica aquesta estadística.

Cens:
El cens de població és un conjunt d'operacions que reuneixen, elaboren i publiquen dades demogràfiques, econòmiques i socials corresponents a tots els habitants d'un país o territori, referits a un moment determinat o a certs períodes donats. A Espanya es fa cada cinc o deu anys. També es coneix amb el nom de padró o llista de la població o riquesa d'un país, província o localitat.

Natalitat/ Taxa de natalitat:
La taxa de natalitat és una taxa utilitzada en demografia per a indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta.

Mortalitat/ Taxa de mortalitat:
La taxa de mortalitat és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de defuncions d'una població concreta per cada mil habitants, durant un període concret de temps, generalment un any.

5 Catalunya: Activitats econòmiques (definicions)


Sector primari: es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris; és a dir, en la matèria primera per a altres indústries (sector secundari). Les activitats del sector primari són l'agricultura, la caça, la pesca, la silvicultura, la ramaderia i la mineria. Les indústries manufactureres que agrupen, empaquen, purifiquen o processen la primera matèria a prop dels productors primaris es consideren part d'aquest sector, especialment si la primera matèria necessita d'aquest procés per a vendre's o transportar-se a les indústries que en faran ús.

Sector secundari: d'una economia es refereix als sectors econòmics que creen productes finals: la indústria i la construcció. Aquest sector fa ús de la producció del sector primari per manufacturar productes finals o productes que poden ser utilitzats per altres negocis, per l'exportació o per vendre als consumidors finals. Aquest sector sovint es divideix en indústria lleugera i indústria pesada.

Sector terciari: és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura). Els serveis es defineixen en la literatura econòmica tradicional com a "béns intangibles". El sector terciari inclou l'oferiment de serveis ja sigui a altres negocis i indústries o als consumidors finals. Aquest sector inclou les activitats de transports, distribució i venda dels béns d'un productor al consumidor, com és el cas de les vendes minoristes i majoristes. També inclou serveis personalitzats com ara l'entreteniment, restaurants, educació, bancs, turisme, el serveis de sanitat, les franquícies, els mitjans de comunicació i les companyies d'assegurances.

Producte Interior Brut per càpita: és el PIB dividit per la població de l'espai econòmic. Sovint s'utilitza per comparar el grau de desenvolupament entre països, encara que, més aviat, és una simple comparació de la capacitat productiva per individu. Tanmateix, com a mitjana aritmètica, no és un mesurament adequat del benestar, de la distribució de la riquesa, ni de l'accés aquesta o al capital.

Deslocalització: és el fet de traslladar la producció d'una fàbrica, oficina, seu, servei, etc… a un altre indret on la suma de la producció més el transport resulta més econòmic que la producció a la primera ubicació. Aquesta pràctica és durament criticada per sindicats i moviments socials, que només hi veuen l'afany de les empreses d'incrementar el seu benefici econòmic.

Empresa Multinacional: és una gran empresa que opera en diversos països. Té una única imatge de marca i abarateix costos per la deslocalització de la seva producció, de manera que els productes es creen en zones amb mà d'obra barata o abundància d'energia i es venen en altres mercats. La gran majoria funcionen sota la forma de societat anònima i tenen la seu en un país fortament industrialitzat. Són fruit de la globalització de l'economia, que rebaixa o suprimeix els aranzels i es basa en un bon sistema de transport.

Taxa d'activitat: és el percentatge de les persones que tenint edat per treballar, treballen o busquen feina.

Índex de preus al consum (IPC): és un índex que recull i compara els preus d'un conjunt de béns i serveis o productes. Els productes emprats es determinen en funció de l'enquesta contínua de pressupostos familiars, conjunt de productes o serveis que adquireix o utilitza regularment una determinada quantitat de consumidors, i la variació del preu de cadascun respecte a la mostra anterior.

Taxa d'atur: és el nombre de treballadors aturats dividit entre la força laboral civil total o població econòmicament activa, la qual inclou als empleats i als desocupats. 

Sectors productius o econòmics són les diferents branques o divisions de l'activitat econòmica, atenent al tipus de procés que es desenvolupa. Es distingeixen tres grans sectors denominats primari, secundari i terciari.

Plataforma Logística: es defineix conceptualment, com aquells punts o àrees de ruptura de la cadena de transport i distribució en els quals es concentren activitats i funcions tècniques i de valor afegit. Aquestes s'han desenvolupat preferentment entorn dels ports.


4 Catalunya: Recursos Naturals, Medi Ambient i Paisatge

-       Energia eòlica                                                                                     7
-        Energia Hidràulica



Energia tèrmica: Es denomina energia tèrmica a la energia alliberada en forma de calor. Pot ser obtinguda de la naturalesa, a partir de la energia química, mitjançant una reacció exotèrmica, com la combustió d'algun combustible; per una reacció nuclear de fissió o de fusió; mitjançant energia elèctrica per efecte Joule o per efecte termoelèctric; o per fregament, com residu d'altres processos mecànics o químics. Així mateix, és possible aprofitar energia de la naturalesa que es troba en forma d'energia tèrmica, com l'energia geotèrmica o l'energia solar tèrmica.
Energia fotovoltaica: És la forma d'obtenció d'energia solar a través de dispositius semiconductors que en rebre radiació solar s'exciten, provoquen salts electrònics i una petita diferència de potencial tipus díode en els seus extrems.
L'acoblament en sèrie de diversos d'aquests díodes òptics permet l'obtenció de voltatges majors en configuracions molt senzilles, i aptes per a petits dispositius electrònics. A major escala, el corrent elèctric continu que proporcionen les plaques fotovoltaiques es pot transformar en corrent altern i injectar en xarxa, operació que és poc rendible econòmicament i que precisa encara de subvencions per a la seva viabilitat.
Recursos naturals:  Són les matèries que s'extreuen de la terra i serveixen per satisfer les necessitats humanes, per contribuir el seu benestar i desenvolupament de manera directa (matèries primeres, minerals, aliments) o indirecta (serveis ecològics indispensables per a la continuïtat de la vida en el planeta).
Energies renovables:  És l'energia generada per recursos naturals—com la llum solar, el vent, la pluja, les marees i l'escalfor geotèrmica—que són renovables (recuperades naturalment). El 2006, aproximadament el 18% del consum mundial d'energia havia estat generat per fonts renovables; el 13% generada per la biomassa tradicional, com la crema de fusta. La hidroelectricitat era la següent font d'energia renovable, proveint el 3% del consum mundial d'energia i el 15% de la generació d'electricitat.
Energies no renovables: És aquella font d'energia que una vegada exhaurida no es podrà o serà molt costós i difícil tornar a formar. Fa referència a l'escala de vida humana, ja que processos com l'acumulació de carboni han tardat fins 500 milions d'anys.
Les fonts d'energia no renovables convencionals són el carbó, el petroli i el gas natural (també anomenats combustibles fòssils), i les de reaccions químiques entre determinats materials (bateria).

Impacte ambiental: és el deteriorament del medi ambient mitjançant l'esgotament dels recursos com l'aire, l'aigua i el sòl, la destrucció dels ecosistemes i l'extinció de la fauna silvestre. Aquesta és una de les deu amenaces advertides oficialment en el Panell de Terres d'Alt Nivell de les Nacions Unides.

3 Catalunya i Espanya dins del Món i la UE (definicions)


-        Atur
-        Inflació
-        Multinacional
-        Espai Aeri                                                                                    
-        Aigües jurisdiccionals

-       Frontera                                                                                     6
-        Municipi
-        Província                
-        Comunitat Autònoma
-        Comarca                                                                                    
-        Àrea Metropolitana
-        Vegueria